dissabte, 28 de novembre de 2009

Església i ciència

Encara no m’ho puc creure. L’església catòlica, apostòlica i romana ha bandejat les seues teories més retrògrades i conservadores per donar pas a la ciència, amb qui, certament, mai no s’ha avingut massa. Ha decidit, de sobte, de prendre mesures per afrontar la propagació de la grip nova que afecta ja milions de persones al món. D’entrada ha recomanat els feligresos que no es besen ni es donen la mà i, a més, també ha prohibit els besamans tan habituals en algunes celebracions litúrgiques. Tot amb l’afany d’evitar-ne contagis massius i, per tant, de protegir la salut de les persones.

He de dir que no ho entenc massa. La lògica de l’església, si és que n’ha tingut alguna volta, està barallada amb la ciència i la raó. La religió no és una ciència i per això les seues conclusions no es poden entendre per raonaments científics ni empírics. S’hi creu o no s’hi creu. No és qüestió d’estudiar tesis, teories o reflexions demostrables com els fenòmens científics.

Per esta raó, m’ha sorprés molt. Però ningú no ha dit ni pruna sobre la paradoxa ni la hipocresia que això suposa. Per un costat, ara es preocupa molt de la salut de les persones i prohibeix alguns costums socials i religiosos però, alhora, no s’ha mogut ni un centrímetre sobre les seues consideracions al voltant de la SIDA i les relacions sexuals.

Sembla que aquesta pandèmia mata milions de persones a tot el món cada any, té uns efectes socials, econòmics i polítics evidents i esgarrifosos sobre els països menys desenvolupats i, el que és pitjor, l’església no ajuda res amb la seua hipocresia i els seus raonaments de fa milers d’anys.

Quan tindrà l’església el mateix raonament envers les dues malalties? La SIDA és molt pitjor però no fa res perquè l’ús dels preservatius i les mesures de prevenció funcionen a tots els països i, en canvi, una grip nova que per si mateixa no mata com diuen els metges –sols ho fa quan s’hi afegeixen altres patologies- és capaç de modificar els hàbits eclesiàstics.

Al capdavall, són dues malalties i l’església si tant diu que defensa la vida en contra de la mort hauria de donar exemple i autoritzar i fomentar l’ús d’una cosa tan senzilla com són els preservatius. No sembla que ni a curt ni mitjà termini canvie la seua retrògrada posició.

Moltes voltes m’ho he preguntat. Les persones que pertanyen als sectors més conservadors tant dels partits polítics com de les organitzacions religioses o, fins i tot, les famílies més tradicionals, què hi fan al respecte? No tenen relacions sexuals? No fan servir profilàctics en les seues trobades amoroses? Són immunes a tota malaltia infecciosa? No els importa emmalaltir?

El que no acabe de digerir és que eixes famílies tan conservadores i tradicionals no tinguen un grapat de fills? Això vol dir que no tenen contactes sexuals mai? Fan abstinència? Utilitzen mètodes anticonceptius d’amagatotis sense que l’església o sàpiga? Quin n’és el seu secret? Potser, són els mateixos que per un costat ara eviten besar-se a l’església o donar-se la mà a missa i d’altre costat utilizen mètodes anticonceptius per evitar embarassos o malalties infeccioses com la SIDA quan tenen relacions esporàdiques. Així està tot muntat i, dissortadament, és la nostra societat.

Caldria que foren més honestos, sincers i transparents. Guanyaríem tots. Els primers la gent que no té recursos culturals, socials ni econòmics per evitar malalties, siga la SIDA o la grip nova. M’agradaria que els mateixos sacerdots que impulsen iniciatives molt lloables per evitar la grip tinguen el coratge i la força moral per dir als seus feligresos que cal fer servir preservatius per fugir de malalties més greus com la SIDA. Potser és demanar massa però per demanar que no siga. Igual recapaciten.