dilluns, 28 de desembre de 2009

AVORTAMENT: LA DOBLE MORAL

Estic cansat i avorrit d’escoltar la doble moral i la demagògia que els sectors socials i mediàtics més retrògrades llancen els darrers mesos sobre la qüestió de l’avortament. És un tema que electoralmente els va bé, els hi dóna vots i ajuda a mobilitzar els segments socials més bel·ligerants.

Avortar no és una cosa senzilla ni agradable per a les dones. N’estic segur que la gran majoria ho fan forçades per les circumstàncies, no crec que cap d’elles ho faça per gust ni per caprici. Ans al contrari, és una qüestió tan seriosa com per pensar que avortar és tan agradable com fer-se una simple cervesa en un bar qualsevol. En tot cas, és una cosa personal de cada dona.

Però el que a mi més m’emprenya és l’actitud que mantenen totes les persones que estan en contra de l’avortament. Sobretot perquè no tenen cap altra estratègia ni alternativa que oposar-se a tot. A l’avortament, a l’educació sexual, a la formació dels nostres joves,.. es tracta d’enfrontar-se a tot per sistema sense aportar-hi solucions.

Molts dels qui no volen que hi haja avortament també n’estan en contra que hi haja una bona i adient educació sexual. Com es pot evitar que hi haja avortaments? Doncs, molt senzill. Per què no eduquem els joves i els adolescents en donar-los suficients eines per evitar que una jove de 16 anys haja de passar pel tràngol d’un avortament a la seua edat? Tot i això, de segur que també hi podria haver accidents puntuals però la xifra minvaria, serien casos molt concrets.

Però és clar. Als sectors religiosos, als moralistes més degradants i als partits polítics més conservadors els va molt bé obrir de tant en tant el debat sobre l’avortament per qüestió d’estratègia i per mobilitzar la seua gent.

Quants pares i mares ensenyen als seus fills educació sexual? Ensenyar-los els mètodes anticonceptius, a tractar la sexualitat com un acte natural i no com un “pecat” moral. Volem o no, avui dia el sexe encara és un tabú difícil de superar.

Els mateixos sectors que estan contra l’avortament també ho estan contra un ensenyament sexual a les escoles o als instituts. De seguida, dirien que la millor manera de no quedar-se embarassada una xica de 16 anys és l’abstinència o que el que hagen d’aprendre a l’escola ja ho apdredran a casa. És com posar-se una tovallola als ulls. Eixa actitud és tan demagògica com negar-se a utilitzar els preservatius perquè el seu líder espiritual (el Papa Benet XVI dixit!!) no està a favor de l’ús dels profilàtics. I mentres miler de persones a tot el món, especialment a l’anomenat tercer món, es contagien de la SIDA i d’altres malalties infeccioses.

Em sap molt de greu, però eixa és la crua i penosa realitat. No volen avortament, però tampoc no estan a favor de la formació i informació sexual a les escoles i, per descomptat, tampoc volen utilizar el preservatiu perquè la seua religió els ho nega. Caldria recordar que durant el franquisme moltes famílies riques i amb diners enviaven les seues filles a l’estranger a avortar perquè ací el règim no ho veia bé. Però és clar, la seua doble moral és així, al gust del consumidor. Eixos són els seus principis, però si no els agraden també en tenen d’altres, com diria Grouxo Marx.

dijous, 3 de desembre de 2009

La Fórmula 1 a València

De segur que la seua butxaca està una miqueta més plena de diners. No dissimule. Haurà de pensar en donar-l’hi una bona utilitat per no balafiar-los. Allò que el president de la Generalitat i Canal 9 ens han matxacat amb tanta insistència al llarg de tot l’estiu s’ha acomplert. La Fórmula 1 que ens han portat a València de forma altruista i abnegada uns admirables benefactors com són Flavio Briatore, Alejandro Agag i Bernie Ecclestone ha deixat un bon feix de bitllets de 500 euros als valencians.

Perquè siguem clars, la Fórmula 1 és sinònim de riquesa, prosperitat, creació de benestar, llocs de treball, diversió, harmonia,… comptat i debatut, és un esdeviment que tothom espera al llarg de l’any amb gran ansietat i curiositat per gaudir-lo com es mereix. Amb tots els honors. Crec que encara no en som suficientment conscients. No hi ha excuses ni romansos que valguen. És bo per naturalesa i no hi ha debat possible. Els qui estan en contra són pessimistes o gent sense escrúpols, antivalencians i sense trellat.

És un plaer vore des de casa i per televisió –per cert, felicitats pel gran desplegament tècnic i humà- un esdeviment fet amb tant de gust i que ens aporta tant a la nostra intel·ligència. Actualment, no es concep la cultura dels valencians sense esdeveniments com la fórmula 1 o l’America’s Cup, que tants seguidors té i provoca. A les escoles crec que s’haurien d’adaptar espais perquè els nostres menuts pogueren practicar amb cotxes com el de Fernando Alonso o navegar per les aigües dels nostres embassaments. Una assignatura obligatòria i donada també en anglés, especialment perquè és la llengua que parlen moltes de les persones lligades a la fórmula 1 i els vaixells.

En una situació de greu crisi econòmica, la sortida de la qual encara no s’albira, hem de donar les gràcies a l’administració autonòmica per posar-se en contacte amb empresaris de la talla humana i solidària com el president del Vila-real, Fernando Roig, o altres com Briatore, Agag, Ecclestone o inclús Jorge Martínez Aspar perquè els somnis que des de fa anys tenim molts valencians foren realitat. Són empresaris que posen el seu immens cabal al servei de la Generalitat perquè els valencians siguem més feliços en aquest temps de tempestes econòmiques.

El que menys importa és el cost econòmic per a l’administració econòmica, ni de bon tros és un aspecte que Briatore, Agag i companyia tenen en compte a l’hora de triar València per celebrar les curses de cotxes. Són les condicions tan immillorables de gent, clima, situación geogràfica i acollida que diu Rita les que porten els magnats de la Fórmula 1 a fer una aturada al mes d’agost per les contrades valencianes. Els diners no són la part fonamental, la gent és molt mal pensada, per ells guanyar uns quants milers de milions més no és gran cosa. Ja en tenen suficient per viure i menjar sense problema.

Ara han dit que volen canviar la data de celebració –fer-ho en juny en comptes d’agost per evitar el calor- i pujar una miqueta més el cànon econòmic que paga la Generalitat, xifrat en uns 18 milions d’euros. Res de bo, si tenim en compte les grans contraprestacions que rebem. Hotels de luxe plens, restaurants de gran nivell de gom a gom, illots meravellosos perquè la gent de València puga envejar-los, senyoretes ben guapes a les graderies delectant-se de la seua passió oculta d’infantesa pel motor… Tot són avantatges i, en canvi, entre els valencians encara hi ha envejosos i gent sense nivell per adonar-se’n.

Menys mal que Camps rep l’ajut imprescindible de l’esquerrà Alarte que ha expressat ja el seu goig per la passió al motor. Pensa que així el seu accés al Palau de Benicarló està més a prop. Temps serà temps.