divendres, 15 de gener de 2010

LA MANCOMUNITAT DEL CAMP DE TÚRIA

Fa uns quants anys, al voltant de huit o deu, la Mancomunitat del Camp de Túria es va proposar de fer un carril per a bicicletes que unira els 17 municipis que formen part de la nostra comarca. Tot amb el ferm objectiu de fomentar l’esport i alhora vertebrar –eixa paraula màgica que el món polític fa servir però en desconeix la definició- tot el territori. Avui dia, passat el temps, és el moment d’analitzar-ne la realitat actual i proposar-ne millores en el context d’una reflexió seriosa.

Si algú pregunta què és la Mancomunitat no es preocupe, molta gent la desconeix, no se sap ben bé el seu treball ni tampoc la gent que la forma ni cap on va. Ni tan sols molta gent sabria ara mateix el nom del seu president o presidenta. Llíria, capital comarcal en teoria, se suposa que havia de tirar de la locomotora del Camp de Túria però, malauradament, ni està ni se l’espera. Res que ningú no sabia fins ara. D’altra banda, no és cap sorpresa.

Si agafem, doncs, com a exemple eixe magne projecte de carril bici comarcal podrem concloure el seu fracàs una dècada després. Si algú de vostés és un practicant de l’esport i, en concret, de la bicicleta no es preocupen. No podran traslladar-se des de cap municipi del Camp de Túria fins a un altre sense haver de resoldre un bon grapat de problemes i fugir dels perills que suposa ara la pràctica de la bicicleta que, d’altra banda, a mi m’encisa.

La Generalitat s’ha hagut de convertir en l’administració impulsora dels carrils bici però si volen fer un passeig en bicicleta o fins i tot una xicoteta ruta turística pels municipis del nostre voltant no cal que ho intenten. Ho lamentaran. El perill, si van acompanyats de menuts, és més gran que el plaer de passar una bona estona. El circuit ciclista promés és hui una entelèquia. No hi ha connexions, està tot tallat, brut, ple de deixalles als costats,…. és a dir, no és molt reconamable. Això en els trams on s’ha fet un carril perquè a la majoria de termes municipals encara no han començat les obres. Si volen anar des de la Pobla fins a Benissanó, l’Eliana, Llíria, Riba-roja o Vilamarxant no és possible. Està tot tallat. Per anar a Riba-roja hem de ser molt agosarats per provar d’anar. A més a més, els nostres polítics, els tècnics i els enginyers que dissenyen els carrils de bicicletas no han fet mai este tipus d’esport o, si l’han fet, són uns temeraris. Combinar els vianants i els ciclistes en el mateix carril és, si més no, un perill massa gran, especialmente per als vianants.

És sols un dels exemples que pateix esta comarca. La manca de connexions, la desestructuració viària, l’absència d’iniciatives culturals o els projectes comarcals són algunes de les rèmores que arrosseguem des de fa anys, són el nostre llegat històric on la nulitat dels sentiments comarcals s’afegeixen a la manca de sensibilització dels partits polítics. La Mancomunitat, eixe ens supramunicipal, no ha pres mai cap iniciativa per liderar veritablement una embranzida que ens traga de la xafogor social i política que patim.

Fer cursets, iniciatives europees o programes d’altre tipus és molt important per als nostres joves però també ho és estudiar, controlar i planificar el nostre futur. No oblidem que som més de 200.000 habitants en el Camp de Túria i encara ningú no ha fet res per traure’ns de l’apatia. Els Ajuntaments parlen entre ells a l’hora de planificar el seu creixement? S’uneixen a l’hora d’abaratir els costos de certs serveis públics? Tenen en compte la necessitat d’aprofondir en els problemes i resoldre’ls? S’han pres la molèstia de fer tan sols unes jornades o un congreso per esbossar idees, exposar els problemes i aportar-hi solucions? És molt difícil planificar-ne un? El temps ens donarà o treurà la raó.

D’alguns casos concrets de pobles que pateixen una manca greu de serveis i d’infraestructures, de la lamentable política urbanística i d’un creixement poblacional desmesurat ja en parlarem en propers articles. Tenim una comarca i uns municipis molt saborosos.

Miquel Ruiz, periodista i assessor de comunicació de la Pobla de Vallbona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada