diumenge, 27 de juny de 2010

La Fórmula 1 dels valencians!!!

De segur que la butxaca dels valencians està una miqueta més plena de diners. Allò que el president de la Generalitat i Canal 9 ens han imposat aferrissadament amb tanta insistència al llarg dels últims mesos s’ha acomplert. La Fórmula 1 que ens han portat a València de forma altruista i abnegada uns admirables benefactors com són Flavio Briatore, Alejandro Agag i Bernie Ecclestone ha deixat un bon feix de bitllets de 500 euros als valencians.

Perquè siguem clars, la Fórmula 1 és sinònim de riquesa, prosperitat, creació de benestar, llocs de treball, diversió, harmonia,… comptat i debatut, és un esdeviment que tothom espera al llarg de l’any amb gran ansietat i curiositat per gaudir-lo com es mereix. Amb tots els honors. Crec que encara no en som suficientment conscients. No hi ha excuses ni romanços que valguen. És bo per naturalesa i no hi ha debat possible. Els qui estan en contra són pessimistes o gent sense escrúpols, antivalencians i sense trellat.

És un plaer vore des de casa i per televisió –per cert, felicitats pel gran desplegament tècnic i humà- un esdeviment fet amb tant de gust i que ens aporta tant a la nostra intel·ligència. Actualment, no es concep la cultura dels valencians sense esdeveniments com la fórmula 1 o l’America’s Cup, que tants seguidors té i provoca. A les escoles crec que s’haurien d’adaptar espais perquè els nostres menuts pogueren practicar amb cotxes com el de Fernando Alonso o navegar per les aigües dels nostres embassaments. Una assignatura obligatòria i donada també en anglés, especialment perquè és la llengua que parlen moltes de les persones lligades a la fórmula 1 i els vaixells.

En una situació de greu crisi econòmica, la sortida de la qual encara no s’albira, hem de donar les gràcies a l’administració autonòmica per posar-se en contacte amb empresaris de la talla humana i solidària com el president del Vila-real, Fernando Roig, o altres com Briatore, Agag, Ecclestone o inclús Jorge Martínez Aspar perquè els somnis que des de fa anys tenim molts valencians foren realitat. Són empresaris que posen el seu immens cabal al servei de la Generalitat perquè els valencians siguem més feliços en aquest temps de tempestes econòmiques.

El que menys importa és el cost econòmic per a l’administració econòmica, ni de bon tros és un aspecte que Briatore, Agag i companyia tenen en compte a l’hora de triar València per celebrar les curses de cotxes. Són les condicions tan immillorables de gent, clima, situación geogràfica i acollida que diu Rita les que porten els magnats de la Fórmula 1 a fer una aturada a l’estiu per les contrades valencianes. Els diners no són la part fonamental, la gent és molt mal pensada, per ells guanyar uns quants milers de milions més no és gran cosa. Ja en tenen suficient per viure i menjar sense problema.

Els valencians rebem un munt de contraprestacions i beneficis econòmics i socials. Hotels de luxe plens, restaurants de gran nivell de gom a gom, illots meravellosos perquè la gent de València puga envejar-los, senyoretes ben guapes a les graderies delectant-se de la seua passió oculta d’infantesa pel motor… Tot són avantatges i, en canvi, entre els valencians encara hi ha envejosos i gent sense nivell per adonar-se’n.

Menys mal que Camps rep l’ajut imprescindible de l’esquerrà Alarte que ha expressat ja el seu goig per la passió al motor. Pensa que així el seu accés al Palau de Benicarló està més a prop. Temps serà temps.

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla, premsapvallbona@hotmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada