dimecres, 12 de gener de 2011

ELS ALCALDABLES 2011 DEL CAMP DE TÚRIA

Amb el començament d’un any nou, iniciem la recta final de la present legislatura política. Queden sols cinc mesos perquè acabe aquest curs polític i els actors principals –governants i opositors- s’endinsen en un camí sense retorn. Acusacions, denúncies, comunicats, declaracions, inauguracions, presentacions i tot tipus d’actes ompliran de gom a gom les redaccions del mitjans de comunicació. Tot allò que fins ara no s’ha fet, a partir d’aquest moment serà qüestió d’esperar perquè hi arribe.
Recorde que, a l’època d’estudiant, hi havia gent que estudiava el darrer dia abans de l’examen i esperava aprovar amb escreix però hi havia que repassava cada dia allò que el professor els havia ensenyat a classe i que, al capdavall, tenien més possibilitats d’aconseguir millors resultats. Són dues formes de reeixir a la vida. En la política passa, molt a sovint, una cosa semblant. Els polítics que gestionen cada dia la seua parcel·la municipal i s’encarreguen de vendre allò que fan des del primer dia o aquells que esperen els darrers mesos per fer i vendre allò que abans no han fet. Ans al contrari, també hi ha els opositors que fiscalitzen els respectius governs sense descans i denuncien les malifetes als mitjans de comunicació o aquells que s’esperen fins finals de legislatura per denunciar els governants. Tenint en compte aquestes premisses podríem fer un resum de la situació actual dels municipis del Camp de Túria i preveure allò que hi pot succeir a les properes eleccions.
Llíria: el cap de comarca viu immers en la deixadesa, amb un equip de govern que viu de les rendes electorals i l’estat de gràcia general del seu partit però perdut en la complaença d’una gestió que l’ha deixat fora dels primers llocs del Camp de Túria. L’oposició socialista continua travessant el desert –cada volta més extens i que no acaba mai- mentre que l’únic al·licient serà comprovar fins on pot arribar la coalició Compromís. Mai amb tan poc s’havia aconseguit tant. No s’hi albiren canvis tot i que l’urbanisme i el trànsit són caòtics.
Riba-roja: El seu alcalde em va dir una volta que el màxim d’un alcalde han de ser tres legislatures, ell en porta quatre i anuncia que plega ja. És una incògnita la resposta que tindrà el futur candidat, però tot i això no hi haurà canvis. L’oposició sembla com el Guadiana, s’amaga i torna a aparéixer però de forma molt irregular.
Benaguasil: no tenim notícies de l’oposició des de fa molt mesos, sembla que han desaparegut. Mentre el seu alcalde fa marxa i situa el municipi al capdavant de la comarca, amb obres, inauguracions i projectes que mai no s’han vist. Fa anys el mateix partit que ara també hi governa no feia res. Doncs bé, ara amb més motiu continuaran governant molts anys.
La Pobla de Vallbona: ho comentava en el meu darrer article, es fan coses que mai no s’havien fet tot i que ara i fa 20 anys hi governa el mateix partit. Sortosament, hem deixat de ser coneguts pel bust de Franco. Les properes eleccions mantenen la incògnita sobre quina serà la distància que aconseguirà el PP respecte de la resta de partits. Potser hi haurà una sorpresa i es presente, per primera volta a la història, una llista de les urbanitzacions.
Bétera: la caòtica gestió del seu equip de govern és un fet incontestable. Pot aprovar un govern que és incapaç d’ampliar una carretera tan perillosa entre aquest municipi i Sant Antoni de Benaixeve? La resposta és no, és del tot inconcebible que 20 anys després continue igual i ningú no siga capaç de fer-hi res. L’únic interrogant és saber si els candidats de PP i PSOE seran capaços d’atraure el vot dels indecisos per governar còmodament en un municipi amb el vot molt fragmentat.
L’Eliana: el seu alcalde condueix el vaixell amb el pilot automàtic mentre l’oposició no es parla entre ella i són incapaços de presentar un candidat digne des de fa temps. La seua líder Asunción Quinzá està més pendent de consenvar el seu escó a les Corts que de fer una oposició dura a un alcalde que ja es manté més de 12 anys al càrrec.
Vilamarxant: l’eficient gestió del seu alcalde el conduirà a una nova majoria absoluta tot i l’intent de desprestigiar-lo pels casos de corrupció que afecten el seu partit. A més, ser membre de la direcció del grup parlamentari l’ha vestit d’una mena d’escut protector.
Loriguilla: el seu alcalde va aconseguir el poder en març de 2002 gràcies a una moció de censura –sí això que el PP tant critica- entre el PP i UV, el mateix partit que ara l’ha denunciat davant la fiscalia anticorrupció. Tot i això, l’oposició ha estat absent els quatre anys de mandat i no s’hi produiran grans canvis. Amb quatres obres i inauguracions en tindrà prou. Així és la política.
Nàquera: en 1999, el PP va guanyar gràcies a una campanya mediàtica molt dura, la mateixa que ara pot fer-li perdre l’alcaldia. És el municipi del Camp de Túria amb el resultat més incert. Massa denúncies, presumptes casos de corrupció, querelles i esbroncades per a un municipi tan menut.
Sant Antoni de Benaixeve: després del anys del boom urbanístic ha fet una davallada però sense problemes perquè el seu alcalde -un autèntic crac- continue al capdavant quatre anys més, tot i que la aparició del seu dofí, Felipe del Baño, ha estat inesperada. L’oposició no farà res mentre no s’agrupe.
Serra: sembla que han denunciat el segrest dels regidors de l’oposició popular que al llarg de la legislatura no s’han preocupat de fer-hi ni pruna. La imatge del seu alcalde és un actiu que els seus ciutadans tindran en compte a l’hora de dipositar el vot.
Benissanó: la seu alcaldessa és una extensió fidel de Serafín en un municipi on ningú no es begulla sense permís de l’amo. És el municipi valencià amb més semàfors per metre quadrat que conec. Continuen buscant l’oposició. Canvis? Què és això?
Casinos: la mà dreta i criat de Serafín Castellano al Camp de Túria amenaça de conservar altres 20 anys l’alcaldia llevat del cas que l’oposició, finalment, es digne a aparèixer.
Olocau: L’estranya aliança entre PP i EU podria acabar amb una majoria absoluta dels populars. És el que ocorre quan el peix gran es menja el menut i en resulta victoriós.
Gàtova: és un altre dels municipis on no s’hi albiren tampoc canvis malgrat que el seu alcalde hi és des de la prehistòria. És el que passa quan es fan coses i, a més, l’oposició no obri la boca ni per badallar.
Domeño: la dimissió del seu alcalde obre una etapa d’incertesa tot i que en les properes eleccions podria ser un bon actiu per conservar durant quatre anys més el poder.
Marines: la seua alcaldessa és sinònim de treball i constància des de fa anys. Com les formigues, va fent, callada però eficient. L’oposició ja fa molt temps que es va gitar a dormir i encara no s’ha alçat. Dorm profundament.
Bé, són algunes de les previsions que arran la marxa de la política local es pot preveure en les properes eleccions. El temps que queda per a les votacions no serà essencial –llevat d’un terratrèmol- per canviar el sentit de vot dels seus ciutadans i ciutadanes. Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com